ES
Entorn econòmic

Entorn econòmic

Creixement robust de l’economia europea i mundial

El 2017 s’ha caracteritzat per ser un any de confi rmació del bon moment macroeconòmic a nivell global, amb un creixement robust del PIB mundial que s’ha accelerat per sobre del 3,5%. Al contrari d’allò que va passar en exercicis recents, els principals organismes internacionals revisaven a l’alça, algunes vegades, el creixement mundial, i les previsions d’octubre de 2017 de l’FMI apuntaven un augment del PIB mundial fi ns al 3,6% el 2017 i fins al 3,7% el 2018, després del 3,2% de 2016.

L’economia europea ha estat una de les sorpreses positives de l’any en accelerar la seva marxa fins a situar el creixement estimat del PIB de 2017 unes dècimes per sobre del 2%, la millor dada dels últims anys, impulsat pels bons registres de les economies alemanya i espanyola i, en un nivell més baix, per la millora de França i Itàlia. L’increment de la inversió empresarial, la millora de la competitivitat i la baixada de la ràtio d’endeutament privada cap a nivells més sostenibles han ajudat a consolidar el bon to macroeconòmic europeu.

Contribució positiva del sector exterior a l’economia espanyola

Espanya destaca amb un creixement estimat del PIB per sobre del 3% el 2017, beneficiat per una intensa creació d’ocupació, els baixos costos de fi nançament i el despalanquejament del sector privat. El consum segueix al capdavant de la demanda nacional, encara que s’ha anat desaccelerant gradualment per l’exhauriment dels estímuls fiscals i per l’erosió del poder adquisitiu de les llars a causa del preus i dels salaris estancats. Mentrestant, la recuperació del cicle econòmic a la zona euro i als altres països desenvolupats suposa un estímul per a la demanda externa, que incrementa la seva aportació positiva malgrat l’acceleració de les importacions. En definitiva, l’economia espanyola té un creixement equilibrat, amb el sector exterior contribuint positivament en plena fase d’expansió.

Vents de cua donen suport al creixement

Un gran nombre de factors conjunturals i estructurals estan generant un efecte de vent de cua per a l’economia europea i espanyola.

No són els diferents factors individualment els que poden explicar la sorpresa econòmica de la zona euro en els últims trimestres, però sí la combinació de diferents vents de cua, que n’han intensifi cat l’efecte. Per exemple, el sector privat no s’ha decidit per un consum o una inversió més grans només perquè el BCE hagi creat atractives condicions de finançament, sinó perquè és un ingredient més del medi de cultiu propiciat per factors com la confiança més gran del consumidor i dels empresaris en les perspectives econòmiques, un creixement mundial més gran i la renda disponible més gran.

Factor

Explicació

Política monetària del BCE

Segons el BCE, “les repercussions de les mesures de la política monetària dels últims anys continuen sent positives per a les condicions de finançament” en el sentit que impulsen les decisions de consum i d'inversió de les famílies i del sector corporatiu i redueixen la despesa d'interessos del deute públic.

Reducció de l’atur

La reducció de l'atur, de 12,1% a 9,1%, fruit d’un dinamisme econòmic més gran, genera un efecte secundari positiu per al consum privat a través d'un increment de la renda disponible i de la confi ança del consumidor.

Despalanquejament en el sector privat

Un procés de despalanquejament en el sector privat iniciat l'any 2014 que, avui dia, amb un escenari de tipus de finançament molt reduïts i millors expectatives econòmiques, es tradueix en un increment de la demanda de finançament privat.

Millora de la competitivitat

Control dels costos laborals que ha signifi cat una millora de la competitivitat de molts països de la zona euro, amb conseqüències positives per a la seva posició exportadora, que a més s'ha vist impactat positivament per un creixement econòmic mundial més gran (previsió de l’FMI del PIB mundial: 2017 al 3,6%, 2018 al 3,7% vs. 2,3% el 2016).

Depreciació de l’euro

La depreciació de l'euro respecte al dòlar dels EUA (des d'EUR/USD 1,30-1,40 el 20132014 fins a 1,05-1,15 el 2016) i respecte a d’altres divises ha significat un vent de cua per a les empreses exportadores de la zona euro, encara que durant els trimestres posteriors aquesta tendència s'ha revertit parcialment.

Reducció de les polítiques d'austeritat

Menys focus en l'austeritat, parcialment explicat per la important reducció del dèficit públic en la majoria dels països de la zona euro.

Fortalesa del sector corporatiu

Sanejament dels balanços (reducció d'endeutament) i increment de l'eficiència del sector corporatiu europeu, tal com es veu reflectit en un increment dels marges de beneficis de gran part de les principals empreses de la zona euro.

Normalització progressiva de la política monetària

Les autoritats monetàries de les principals àrees econòmiques mundials han continuat tenint un protagonisme destacat. Als EUA, la Reserva Federal ha accelerat la tornada a la normalitat de la política monetària amb tres pujades de 0,25 punts percentuals cada una, amb la qual cosa els tipus d’intervenció han assolit el nivell de l’1,25%-1,50%, impulsats pel dinamisme del mercat laboral i per la tendència positiva en inflació. A més, començava la reducció del seu balanç amb l’abandonament de la reinversió dels venciments del deute adquirit en els diferents programes de compres d’actius.

Per la seva banda, el Banc Central Europeu (BCE) ha mantingut al llarg de l’any el to expansiu de la seva política monetària amb tipus d’intervenció sense canvis en el 0%, la taxa de la facilitat de dipòsit en -0,40% i el programa d’expansió quantitativa (QE) a ple rendiment, però, en l’últim trimestre, ha començat a concretar el procés de normalització de la seva política monetària anunciant que les compres de deute es reduiran a partir de gener de 2018. La reticència del BCE a reduir de forma més agressiva els estímuls s’ha vist reforçada per la revaloració de l’euro davant el dòlar i per la contenció de la inflació a Europa.


Reflex en els mercats de l’optimisme econòmic

Els mercats mundials de renda variable han acollit de forma positiva tant les xifres estimades per al creixement econòmic mundial, que manté aquesta acceleració sincronitzada, com les publicacions de resultats de les companyies. El mercat de bons ha mantingut certa estabilitat responent a la falta d’expectatives inflacionistes en economies com l’europea que resta pressió a les autoritats monetàries i als tipus d’interès a llarg termini.

No obstant això, per a pròxims trimestres, un increment dels factors d’incertesa, parcialment originat per canvis en la política monetària dels principals bancs centrals mundials, pot causar moments de volatilitat en els mercats financers.

En definitiva, l’entorn macroeconòmic i la política monetària han condicionat la bona evolució en el preu dels actius financers durant el 2017. Encara que, alhora, existeix debat sobre els efectes de segona ronda que poden tenir aquestes polítiques de tipus d’interès zero en sectors sistèmics com el financer.


Esta página web utiliza cookies para realizar análisis de uso y medición con el objetivo de mejorar su visita. Si continúa navegando consideramos que acepta su uso. Puede obtener más información o bien conocer cómo cambiar la configuración de su navegador en nuestro Política de cookies. Acceptar